Avui, com a acte d'homenatge i reconeixement a la sabiduria que ens ha traspassat el Carles Capdevila, voldria recuperar aquest article seu que va ser publicat al diari Ara i que porta per títol "El matís és ric, la mentida ens arruïna".
La veritat és difícil de trobar i de comprovar, i en alguns casos té més d'un angle. Buscar-la és apassionant, però porta feina. La mentida sí que existeix en tota la seva puresa, i està a l'abast de qualsevol. La realitat és cada cop més complexa i requereix més espai, temps, ganes i intel·ligència per interpretar-la amb tots els seus matisos. Això ha creat un forat fenomenal, aquí i més enllà, per al tremendista i mentider despietat que diu coses tan escandaloses que es pot fer passar per un opinador valent capaç de dir el que els altres no s'atreveixen a dir. Són la demagògia amb potes i per això tenen molta sortida en el mercat mediàtic. I com que comencen a ser tants, ja no poden presumir de ser els únics que gosen dir les bestieses que diuen. Cadascun s'ha d'especialitzar com pot cridant més, ofenent més, o dient la mentida més rocambolesca. Hi ha moltes línies de reacció. Enfadar-te, riure-te'n, ignorar-los o denunciar-los. Cap estratègia és del tot bona, perquè en realitat el que és nefast és la seva existència. La toxicitat d'aquests missatges tan simples i falsos disfressats de justícia autèntica penetra cada dia per més canals. No tinc ni idea de què podem fer. Només sé què no hem de fer mai: imitar-los. Sí, és cert que seduir amb matisos i arguments costa el doble i cansa el triple que imposar una mentida a crits. Però en general dorms millor, i el dia que te'n surts, el plaer és molt, de veritat.
CARLES CAPDEVILA, 20/01/2011